Inici >> Turisme >> Història del municipi

Història del municipi

Presentació

Deià és un petit municipi de Mallorca, a les Illes Balears, assentat en una vall, els primers pobladors de la qual es remunten a la prehistòria, ja que aquí trobaven déus, coves i cacera abundant, a causa de la seva singular orografia, de pronunciada pendent. El seu nom prové de l'època de dominació musulmana (S. X-XIII) "ad daia", que significa llogaret, en l'època del qual es va desenvolupar una pròspera horticultura basada en la pacient construcció d'infinitat d'enginyosos marges, aconseguint nombroses i petites parcel·les de sòl horitzontal cultivable on les enormes pendents feien impossible el conreu. També es va desenvolupar aleshores un sofisticat sistema de reg i drenatge que encara avui s'utilitza.

 

Després de la Conquesta: 1229

Amb la conquesta cristiana, Deià va ser adjudicada al Comte de Roselló i integrada com part deValldemossa. Aquest fet es recull en els documents del repartiment que feren el Rei en Jaume I i els nobles que prengueren part en l'empresa, i és reproduït en les "Notes per a la Història de Deià": ... << Los pueblos de Deià y Valldemosa, formaron un solo municipio hasta el año 1583. Los habitantes de Deiá, disfrutaban de una cierta autonomía con respecto a Valldemosa, y ello era debido a la donación que el Noble "Nunyo Sans comte del Rosselló", hizo al " Monestir de Santa Maria de la Real". (Actualmente es el Monasterio de San Bernardo de la Real, en Palma.) Una parte de la alquería "HADDAYAN" (Así era conocido antes Deià), estaba bajo la jurisdicción del Abad de dicho Monasterio. Por otra parte, cuando al alcalde Real de Valldemossa, le correspondía administrar justicia sobre dicho territorio, se encontraba con el Abad, que elevaba sus quejas, ante el Gobernador de Mallorca. Uno y otro, reclamaban sus derechos sobre la pequeña alquería.>> 

Daten del 1239 els monestirs cistercencs de Ca l’Abat, que conserva encara la simbologia que va donar origen a l'actual anagrama municipal, el de Son Rul·lan i prop d'aquest el de Miramar, on el beat Ramón Llull va establir una escola de missioners.

Un poble que lluità per la seva autonomia

Deià es va separar de Valldemossa l’any 1583. Els enfrentaments entre el Batle de Valldemossa i l'Abad del Monestir de San Bernat de la Real, a Palma, que detentaven drets sobre Deià, van concloure el 8 d'agost de 1526, quan els de Valldemosa (Batle i Jurats), varen comunicar al Gobernador de l'Illa, que els habitants de Deià, habien construit una esglesia en un turó proper i que el Bisbe els hi ha enviat un sacerdot. Afegeixen també que, moguts per aquestes concessions en el plà espiritual, ara solicitaràn ( els habitants de Deià) la separació administrativa i judicial de Valldemosa. La qual cosa els de Valldemossa volien que es denegués. 

Així s'inicia un llarg pleit (57 anys). La duració d'aquest procés s'explica en part per motius econòmics. Ens indica l'historiador Josep Segura i Salado que: " ( 1570) Les finques més importants del terme (parla de Valldemosa) són les que es veuen del Mirador de Cartoixa (vers la Ciutat) e totes son de homens de be i ciutadans ...(ciutadans, habitants de la ciutat) . ( Afegeix una llista, amb els noms dels propietaris) . I, alguns pobladors de la vila (Valldemossa) sols tenen casa e alguns trossos de terra". Les grans propietats del Municipi corresponen a ciutadans que viuen a la Capital, i per aquest motiu, Valldemosa no podria subsistir... (amb la recaptació d'imposts). Antigament, era costum el pagament dels impostos, en el Municipi on es residía i no on es trobaven les propietats... 

"Finalmente el 7 de Noviembre de 1583, durante el reinado de Felipe II, el Pueblo de Deià se reunió cerca de la Iglesia, ( no tenían todavía Ayuntamiento propio) y se dio lectura a la sentencia que ordenaba la separación ambos municipios." (Mossèn Jerónimo Pons) 

Avui, una placa en l'exterior de la nostra esglesia, és un petit reconeixement als que varen aconseguir que avui siguem un poble.

Deià en els darrers segles

En segles posteriors, el conreu de l'olivera va suposar una notable expansió per a aquest petit municipi. La cultura olivarera provenia des de la dominació musulmana o fins i tot de la romana. Les nombroses terrasses o marges típics del seu paisatge es van poblar d'aquest apreciat arbre fins cotes de 600 metres sobre el nivell del mar. També la pesca va contribuir al seu creixement, així com el conreu dels cítrics i el bestiar llaner, mentre que en els seus frondosos boscs d'enzines es criava el porc negre mallorquí, raça autòctona de porc, avui protegida per la denominació d'origen. Es produïa calç viva i carbó vegetal, mentre que en els cims de la serra es plantava el forment. A l'hivern es guardava neu en forma de blocs de gel, que durant l'any eren aprofitats per a ús medicinal. La prosperitat en aquella època es fa patent en el fet que va arribar haver-hi una població de 1.500 habitants. 

La bellesa del seu paisatge i la seva vida afable, senzilla i econòmica van captivar, ja a la fi del s. XIX, l'interès d'artistes i de bohemis, entre els quals cal destacar al propi Arxiduc Lluis Salvador d'Àustria, el compositor Manuel de Falla, els pintors Russinyol, Leman i Junyer i els poetes Robert Graves i Laura Riding, alguns dels quals decidirien quedar-se per a la resta de les seves vides. D'això dóna testimoniatge un recorregut pel cementiri local. 

Actualment, Deià posseeix una població de 704 habitants que combinen sàviament l'agricultura, l'artesania i les arts plàstiques amb el turisme i una construcció molt controlada i adequada al seu impressionant marc paisatgístic, actiu que els vilatjans desitgen preservar per tots els mitjans possibles